Ara hem de preparar el motherboard per al seu posterior muntatge a l'interior de la caixa. Per això primer inserirem els components necessaris ara que la tenim fora de la carcassa, ja que després serà més complicat degut al petit espai de manipulació que trobarem.
El component que instal larem en primer lloc és el processador al sòcol destinat a això. Aquest sòcol (anomenat sòcol ZIF: zero insert force o força d'inserció zero) no passa desapercebut, és blanc i de grans dimensions, amb un gran nombre de forats circulars. Dependrà del tipus de processador que estiguem muntant, però ara per ara el més comú és trobar un sòcol ZIF de tipus 7 ja que és el que suporta la gran majoria de processadors existents avui en el mercat.
Per a la correcta situació del micro hem d'advertir que té una de les seves cantonades retallada i / o un punt amb una petita marca que fa situació de la patilla 1. Aquesta marca ha de coincidir exactament amb la que tenim en el sòcol per a una correcta inserció. De totes maneres el sòcol, degut a que té aquesta cantonada retallada, li falta una patilla, de manera que no es pot inserir el micro en una mala posició per error. Aquestes advertències es fan per no forçar el micro si no entra amb facilitat.
1. Procedirem llavors a aixecar la palanca que té el sòcol de la placa fins a deixar-la en posició vertical; ara és el moment de situar el sòcol a la placa i com hem dit, sense exercir penes força. Després de comprovar que està correctament col locat, és a dir, comprovant per tot el perímetre que no existeixen "pins" fora del sòcol, passarem a baixar la palanca fins deixar enganxada al sortint del sòcol.
2. Un detall fonamental perquè la PC que estem muntant funcioni sense problemes, és que el Cooler (ventilador del Micro) vingui al costat del Micro en el moment de comrpas. Aquest element és imprescindible en la nova generació de xips, les elevades freqüències de treball generen una gran temperatura. Per col locar el ventilador haurem d'encaixar en els sortints del sòcol fent una lleugera pressió fins a sentir un "clic", que ens dirà que ha estat muntat sense problemes.
En el cas que el ventilador-dissipador no pugui encaixar en el sòcol ZIF per no tenir aquestes osques, caldrà fer-se amb un adaptador de plàstic que anirà muntat conjuntament amb el microprocessador i el cooler, de manera que les dues peces quedin enganxades. Un cop muntat, només queda connectar el cable del ventilador a una de les sortides de la font d'alimentació quan tinguem la placa situada al gabinet, o en el connector de la placa base utilitzat per a aquest efecte.
3. El tercer pas de preparació del Mother consisteix en la inserció de la memòria anomenada bàsicament RAM (Read Only Memory), encara que avui existeixen derivats d'aquesta, com la EDO RAM, SDRAM, DDR, etc ... que són més ràpides que la memòria RAM convencional.Hasta fa relativament poc, en la majoria de les plaques era necessari instal lar els mòduls de memòria de dos en dos. Hi ha diversos models de placa base equipats amb un "chipset" o processador de la placa que pot funcionar amb un únic mòdul, però no són representatius.
Els mòduls de memòria més antics són de 72.100 o 133 contactes i tenen una petita osca lateral i una altra a la part central; així disposat no existeix possibilitat d'error en inserir-los en els sòcols. Els mòduls de memòria més actuals, anomenats de SDRAM, posseeixen 168 contactes i compten amb una velocitat per al procés de les dades, molt superior a l'aconseguida per la RAM convencional o EDO-RAM (10 NSG, 60 NGS de mitjana respectivament). La inserció d'aquests últims és més senzilla encara si és possible, ja que caldrà situar damunt del sòcol corresponent i exercir certa pressió sobre ells fins que les llengüetes laterals quedin subjectant els mòduls de memòria. El lector sabrà perfectament que estem parlant quan tingui aquestes memòries i es disposi a instal lar.
En el cas de les memòries de 100 contactes convencionals, es procedirà a instal lar el primer mòdul en el sòcol que quedi més a l'interior de la placa. Col locant sobre ell amb una inclinació de 45 º i inserit a fons, es procedirà a empènyer suaument fins posar-lo en posició vertical, moment en el que es sentirà un "clic" de les pestanyes del sòcol. El segon mòdul es col locarà al sòcol contigu de la mateixa forma que l'anterior.
En el cas que tinguem més sòcols i més mòduls es muntaran tots seguint el mateix ordre i els mateixos passos.
4. La gran majoria de les plaques base, a més de comptar amb els xips corresponents a la memòria cau de 256K (encara que cada vegada abunden més les plaques que porten de sèrie 512 kb i fins i tot 1Mb) poden posseir un sòcol per muntar en l'una ampliació de aquesta memòria. El sòcol s'anomena CELP, generalment de color marró i el muntatge del nou mòdul de memòria és totalment vertical. Si es posseeix, tan sols cal fer una mica de pressió per deixar insertat.
5. Les plaques més modernes no necessitaran cap tipus de configuració per posar en marxa l'ordinador, tan sols potser seleccionar mitjançant un jumper o pont la velocitat a la qual haurà d'anar el microprocessador.
En cas de plaques més antigues, procedirem a configurar els "Jumpers" o ponts que hi ha a la placa mare, per definir correctament el tipus de micro amb el qual va a funcionar, ja que tots els microprocessadors no posseeixen les mateixes característiques. El més comú és configurar els Jumpers relatius al voltatge del processador, sovint a base de la placa i multiplicador de freqüència empleat.
Cal posar MOLTA ATENCIÓ a la correcta configuració d'aquests Jumpers ja que de no ser així correm el risc d'avaries el micro o qualsevol component de la placa. Tota la informació respecte a aquesta configuració s'extreu del manual de la placa mare que ha hagut de vendre conjuntament amb la placa. Això sempre ha de ser així. En cas que no tinguem manual caldrà reclamar o pensar en canviar de placa.
La configuració és molt senzilla: en tots els manuals ve dibuixat un esquema molt clar de com han d'anar aquests ponts per a cada tipus de processador; només cal situar de la mateixa forma.
Antigament, era possible que la placa que utilizásemos tingués un curiós Jump. Diem curiós perquè es tracta d'un jumper que defineix el tipus de targeta de vídeo emprada, de color o monocroma.La veritat és que ara ningú no pot concebre un sistema que utilitzi un monitor monocrom, i menys amb un PC d'última generació. Per això, si estem recuperant algun sistema antic, tot l'ajustament necessari es limita a comprovar que està col locat en la posició corresponent a la targeta de color.
Existeix un altre jumper també molt important i que fa referència al correcte funcionament de la BIOS (Basic Input Output System o sistema bàsic d'entrada i sortida).
La BIOS és un xip molt important en la placa base; sense ell, el sistema no podria funcionar ja que conté gravats tots els paràmetres fonamentals per assegurar la perfecta configuració del sistema. Posteriorment i gràcies a una rutina anomenada SETUP tindrem la possibilitat de canviar certs paràmetres de la BIOS en els quals definirem el tipus de dispositius que es connectaran al sistema tals com els discs durs i els ports sèrie o paral lel, per esmentar uns exemples.
El jumper anteriorment esmentat serveix per esborrar aquesta memòria. Generalment estarà obert (és a dir, desconnectat), posició que es correspon amb el funcionament normal de la memòria CMOS, però pot ser que, si no som la primera persona a utilitzar la placa, el jumper estigui mal col locat, en aquest cas no aconseguirem que iniciar el sistema en condicions. Hem per tant deixar oberta la posició d'aquest jumper.
6. Una vegada realitzades totes aquestes operacions, estem preparats per muntar la placa a l'interior de la carcassa. Noti's que si ja l'haguéssim muntat, hauria estat molt més difícil col locar el processador, la memòria i la configuració dels Jumpers.
La carcassa posseeix uns cargols a un lateral que fan desprendre la safata en la qual anirà subjecta la placa mare; devem per tant treure aquests cargols i col locar la safata en posició horitzontal per facilitar la tasca. Altres plaques potser no donin la possibilitat de desmuntar aquesta safata, en aquest cas el muntatge serà una mica més aparatós, però mai més complicat.
Ara anem a col locar unes petits "pinxos" de plàstic de color blanc que venen amb la caixa de l'ordinador per fixar la placa a la seva posició. La millor forma de fer-ho és situar sobre la superfície de xapa sobre la qual anirà instal lada, però per l'exterior per veure així què forats de la placa es corresponen amb els forats de la safata. En cada un dels orificis coincidents col.locarem un d'aquests "pinxos" de plàstic.
Seguidament situarem la placa base sobre la safata fent coincidir aquests "pinxos", anteriorment situats per fixar i evitar la seva caiguda o moviment. Una vegada que la tenim fixa, procedirem a col locar la safata a la posició inicial, per la qual cosa usarem els cargols que traiem al principi. Normalment la placa, a més dels "pinxos" de plàstic sol anar subjecta a la safata per un o dos cargols que se situaran al lloc que els correspon.
En el cas que no tuvieramos una caixa amb safata desmuntable, la placa haurà de ser muntada de la manera següent:
- Insereix primer el costat més tancat al frontal, ja que d'altra manera no és possible. Amb aquesta banda sota de les badies de les disqueteres i discs rígids, li donarem un petit gir a tota la placa, que anirà entrant en el buit, encara que de forma una mica ajustada. Quan estigui sobre la xapa que li servirà de suport, l'anirem col locant fins que tots els "pinxos" de plàstic quedin ben situats.
El component que instal larem en primer lloc és el processador al sòcol destinat a això. Aquest sòcol (anomenat sòcol ZIF: zero insert force o força d'inserció zero) no passa desapercebut, és blanc i de grans dimensions, amb un gran nombre de forats circulars. Dependrà del tipus de processador que estiguem muntant, però ara per ara el més comú és trobar un sòcol ZIF de tipus 7 ja que és el que suporta la gran majoria de processadors existents avui en el mercat.
Per a la correcta situació del micro hem d'advertir que té una de les seves cantonades retallada i / o un punt amb una petita marca que fa situació de la patilla 1. Aquesta marca ha de coincidir exactament amb la que tenim en el sòcol per a una correcta inserció. De totes maneres el sòcol, degut a que té aquesta cantonada retallada, li falta una patilla, de manera que no es pot inserir el micro en una mala posició per error. Aquestes advertències es fan per no forçar el micro si no entra amb facilitat.
1. Procedirem llavors a aixecar la palanca que té el sòcol de la placa fins a deixar-la en posició vertical; ara és el moment de situar el sòcol a la placa i com hem dit, sense exercir penes força. Després de comprovar que està correctament col locat, és a dir, comprovant per tot el perímetre que no existeixen "pins" fora del sòcol, passarem a baixar la palanca fins deixar enganxada al sortint del sòcol.
2. Un detall fonamental perquè la PC que estem muntant funcioni sense problemes, és que el Cooler (ventilador del Micro) vingui al costat del Micro en el moment de comrpas. Aquest element és imprescindible en la nova generació de xips, les elevades freqüències de treball generen una gran temperatura. Per col locar el ventilador haurem d'encaixar en els sortints del sòcol fent una lleugera pressió fins a sentir un "clic", que ens dirà que ha estat muntat sense problemes.
En el cas que el ventilador-dissipador no pugui encaixar en el sòcol ZIF per no tenir aquestes osques, caldrà fer-se amb un adaptador de plàstic que anirà muntat conjuntament amb el microprocessador i el cooler, de manera que les dues peces quedin enganxades. Un cop muntat, només queda connectar el cable del ventilador a una de les sortides de la font d'alimentació quan tinguem la placa situada al gabinet, o en el connector de la placa base utilitzat per a aquest efecte.
3. El tercer pas de preparació del Mother consisteix en la inserció de la memòria anomenada bàsicament RAM (Read Only Memory), encara que avui existeixen derivats d'aquesta, com la EDO RAM, SDRAM, DDR, etc ... que són més ràpides que la memòria RAM convencional.Hasta fa relativament poc, en la majoria de les plaques era necessari instal lar els mòduls de memòria de dos en dos. Hi ha diversos models de placa base equipats amb un "chipset" o processador de la placa que pot funcionar amb un únic mòdul, però no són representatius.
Els mòduls de memòria més antics són de 72.100 o 133 contactes i tenen una petita osca lateral i una altra a la part central; així disposat no existeix possibilitat d'error en inserir-los en els sòcols. Els mòduls de memòria més actuals, anomenats de SDRAM, posseeixen 168 contactes i compten amb una velocitat per al procés de les dades, molt superior a l'aconseguida per la RAM convencional o EDO-RAM (10 NSG, 60 NGS de mitjana respectivament). La inserció d'aquests últims és més senzilla encara si és possible, ja que caldrà situar damunt del sòcol corresponent i exercir certa pressió sobre ells fins que les llengüetes laterals quedin subjectant els mòduls de memòria. El lector sabrà perfectament que estem parlant quan tingui aquestes memòries i es disposi a instal lar.
En el cas de les memòries de 100 contactes convencionals, es procedirà a instal lar el primer mòdul en el sòcol que quedi més a l'interior de la placa. Col locant sobre ell amb una inclinació de 45 º i inserit a fons, es procedirà a empènyer suaument fins posar-lo en posició vertical, moment en el que es sentirà un "clic" de les pestanyes del sòcol. El segon mòdul es col locarà al sòcol contigu de la mateixa forma que l'anterior.
En el cas que tinguem més sòcols i més mòduls es muntaran tots seguint el mateix ordre i els mateixos passos.
4. La gran majoria de les plaques base, a més de comptar amb els xips corresponents a la memòria cau de 256K (encara que cada vegada abunden més les plaques que porten de sèrie 512 kb i fins i tot 1Mb) poden posseir un sòcol per muntar en l'una ampliació de aquesta memòria. El sòcol s'anomena CELP, generalment de color marró i el muntatge del nou mòdul de memòria és totalment vertical. Si es posseeix, tan sols cal fer una mica de pressió per deixar insertat.
5. Les plaques més modernes no necessitaran cap tipus de configuració per posar en marxa l'ordinador, tan sols potser seleccionar mitjançant un jumper o pont la velocitat a la qual haurà d'anar el microprocessador.
En cas de plaques més antigues, procedirem a configurar els "Jumpers" o ponts que hi ha a la placa mare, per definir correctament el tipus de micro amb el qual va a funcionar, ja que tots els microprocessadors no posseeixen les mateixes característiques. El més comú és configurar els Jumpers relatius al voltatge del processador, sovint a base de la placa i multiplicador de freqüència empleat.
Cal posar MOLTA ATENCIÓ a la correcta configuració d'aquests Jumpers ja que de no ser així correm el risc d'avaries el micro o qualsevol component de la placa. Tota la informació respecte a aquesta configuració s'extreu del manual de la placa mare que ha hagut de vendre conjuntament amb la placa. Això sempre ha de ser així. En cas que no tinguem manual caldrà reclamar o pensar en canviar de placa.
La configuració és molt senzilla: en tots els manuals ve dibuixat un esquema molt clar de com han d'anar aquests ponts per a cada tipus de processador; només cal situar de la mateixa forma.
Antigament, era possible que la placa que utilizásemos tingués un curiós Jump. Diem curiós perquè es tracta d'un jumper que defineix el tipus de targeta de vídeo emprada, de color o monocroma.La veritat és que ara ningú no pot concebre un sistema que utilitzi un monitor monocrom, i menys amb un PC d'última generació. Per això, si estem recuperant algun sistema antic, tot l'ajustament necessari es limita a comprovar que està col locat en la posició corresponent a la targeta de color.
Existeix un altre jumper també molt important i que fa referència al correcte funcionament de la BIOS (Basic Input Output System o sistema bàsic d'entrada i sortida).
La BIOS és un xip molt important en la placa base; sense ell, el sistema no podria funcionar ja que conté gravats tots els paràmetres fonamentals per assegurar la perfecta configuració del sistema. Posteriorment i gràcies a una rutina anomenada SETUP tindrem la possibilitat de canviar certs paràmetres de la BIOS en els quals definirem el tipus de dispositius que es connectaran al sistema tals com els discs durs i els ports sèrie o paral lel, per esmentar uns exemples.
El jumper anteriorment esmentat serveix per esborrar aquesta memòria. Generalment estarà obert (és a dir, desconnectat), posició que es correspon amb el funcionament normal de la memòria CMOS, però pot ser que, si no som la primera persona a utilitzar la placa, el jumper estigui mal col locat, en aquest cas no aconseguirem que iniciar el sistema en condicions. Hem per tant deixar oberta la posició d'aquest jumper.
6. Una vegada realitzades totes aquestes operacions, estem preparats per muntar la placa a l'interior de la carcassa. Noti's que si ja l'haguéssim muntat, hauria estat molt més difícil col locar el processador, la memòria i la configuració dels Jumpers.
La carcassa posseeix uns cargols a un lateral que fan desprendre la safata en la qual anirà subjecta la placa mare; devem per tant treure aquests cargols i col locar la safata en posició horitzontal per facilitar la tasca. Altres plaques potser no donin la possibilitat de desmuntar aquesta safata, en aquest cas el muntatge serà una mica més aparatós, però mai més complicat.
Ara anem a col locar unes petits "pinxos" de plàstic de color blanc que venen amb la caixa de l'ordinador per fixar la placa a la seva posició. La millor forma de fer-ho és situar sobre la superfície de xapa sobre la qual anirà instal lada, però per l'exterior per veure així què forats de la placa es corresponen amb els forats de la safata. En cada un dels orificis coincidents col.locarem un d'aquests "pinxos" de plàstic.
Seguidament situarem la placa base sobre la safata fent coincidir aquests "pinxos", anteriorment situats per fixar i evitar la seva caiguda o moviment. Una vegada que la tenim fixa, procedirem a col locar la safata a la posició inicial, per la qual cosa usarem els cargols que traiem al principi. Normalment la placa, a més dels "pinxos" de plàstic sol anar subjecta a la safata per un o dos cargols que se situaran al lloc que els correspon.
En el cas que no tuvieramos una caixa amb safata desmuntable, la placa haurà de ser muntada de la manera següent:
- Insereix primer el costat més tancat al frontal, ja que d'altra manera no és possible. Amb aquesta banda sota de les badies de les disqueteres i discs rígids, li donarem un petit gir a tota la placa, que anirà entrant en el buit, encara que de forma una mica ajustada. Quan estigui sobre la xapa que li servirà de suport, l'anirem col locant fins que tots els "pinxos" de plàstic quedin ben situats.
