Socket: És el lloc on es punxa el processador. En les plaques antigues, estem parlant dels temps que precedeixen l'aparició del 386, els processadors anaven soldats a la placa, o inserits amb molta pressió en el socket pel que canviar un processador era un procés complicat. Posteriorment va sorgir el socket 5 també conegut com ZIF (Zero Insertion Force), el qual estava dotat d'una palanqueta, i al aixecar el processador sortia fàcilment sense haver de fer cap força. El socket 5 es va convertir en un estàndard fins a l'arribada del MMX que va comportar l'aparició del socket 7 aspecte similar socket 5 però que permetia fer servir un voltatge en el nucli del processador i un altre voltatge a la resta del processador, això es va convertir en un estàndard fins que amb el llançament del Pentium III, va començar la "eliminació del metode estàndard" de mà d'Intel, ja que aquest nou processador no s'inseria en un sòcol com havia passat des de l'aparició del PC, s'inseria en una ranura d'aspecte semblant a la xarxa PCI que Intel anomenà Slot 1, sense altre objectiu que impedir que AMD, Ciryx i altres desenvolupadors de processadors utilitzes la seva tecnologia. AMD va seguir fabricant per socket i degut a la necessitat d'incloure noves tecnologies com el Bus a 100 Mhz, ranura AGP, port USB, etc ..., van sorgir un altre nou tipus de plaques amb Super socket 7, amb les que s'aconseguia un rendiment igual al del Pentium II amb un processador a socket com els de sempre. Intel també va treure el Slot 2 d'ús per al seu processador Xeon, d'aspecte similar al d'Slot 1. L'últim pas que s'ha donat a la "eliminació del metode estàndard" dels socket, és l'aparició del socket A d'ús per al nou processador AMD, ATHLON.
